English teaching?

Avui, a anglès, he sabut que per dijous he de fer una redacció sobre un poble o ciutat, per practicar el present perfect i tal.
Quan m’he decidit a mirar el llibre per veure com era la redacció d’exemple he flipat en colors.
De fet no m’hauria d’haver sorpres, tot el llibre és exactament igual.

Segons la web de l’editorial o l’empresa que l’ha fet (macmillan) està fet segons els gustos i les aficions dels joves.

A la pràctica està enfocat totalment al consum i al món de les marques.

Algun exemple:
El tema 4 es diu “Supershops” i relata diverses macro botigues de marques com Nike o Levi’s.

A la part final, on hi ha la gramàtia, com a exemple de l’estructura de going to diu: “She’s in Nike Town. I expect she’s going to buy some trainers”.

En podria posar mil.
El que ha fet vessar el vas és la redacció sobre Dublín d’exemple del llibre:
“Dublin is a great place for shopping. The city centre isn’t too big and that makes shopping easy [...]”
Durant les 25 linies que té va fent tota l’estona així, dient o recomanant bons carrers per comprar i destacant la presència del magatzem Browne Thomas que ven articles de les marques Armani, Polo Sport i Tommy Hilfiger (no ho dic jo, ho diu al mateix text).
L’única referència cultural que fa es que a no se quin coi de carrer hi pots comprar musica irlandesa.

Deixant de banda que sigui obligatori estudiar l’anglès i l’imperialisme cultural que això comporta (tot el poble plè de Pare Noel’s, per exemple) això passa de mides.

L’ensenyament ha de ser educació, una eina de transformació social? Joder!
En què ens transforma aquest llibre?

El llibre es diu “Looking Forward 1” de l’editorial Macmillan Heinemann i de l’autor David Spencer (http://www.macmillan.es/David_Spencer.spencer.0.html)