28 de juny del 2007

Extremadura és trilingüe!

La diversitat lingüística de l’Estat Espanyol és molt més àmplia del que ens pensem o del que reconeix la legalitat vigent. Així a ull podriem dir que s’hi parlen, com a mínim i comptant només llengües pròpies, set o vuit idiomes diferents, però en canvi només quatre són reconegudes oficialment i encara no a tot el territori.
Un exemple de diversitat no reconeguda ni defensada n’és Extremadura.
Més enllà de la variant meridional del castellà típica d’aquesta comunitat autònoma, també hi podem trobar una variant de l’asturlleonès al nord-oest de la provincia de Càceres.

Allà el coneixen amb el nom d’extremeñu .
Resulta que durant la (re)conquesta, la part més occidental d’Extremadura va ser conquerida i repoblada per gent del Regne de Lleó, regne que tenia com a llengua pròpia l’asturlleonès, una variant més del llatí vulgar.
La tercera llengua es parla en un territori molt petit (tot i que no per això és menys important) també de la província de Càceres, concretament als pobles de Sa Martin de Trevellu, As Elhas i Valverdi du Fresnu a la Val de Xálima.
Els mateixos parlants i els habitants de la zona l’anomenen fala.
La fala és una variant del galaicoportuguès, com ho és el mateix gallec. De fet, es veu que s’hi assembla molt però resulta que un parlant de gallec i un de fala no s’entenen.

Com ja era de suposar, cap de les dues llengües minoritzades té reconeixement oficial ni s’estudia a les escoles i les dues estan en un procés molt avançat de substitució lingüística.

Aquí es pot trobar un blog escrit en extremeñu:
http://santibaneju.gugara.com/tallu

Més informació sobre la fala:
http://www.proel.org/lenguas/fala.html

Primera gramàtica del castelà del Vallès

Castelà vallesenc.


El castelà vallesenc nei en Cardedeu, un pobla dél Vallés, como iengua dé aprocsimació entre Cardedeu y Canoveies.
Se diferencia dél català por:
Fonètica:
• La neutralizació no se produei. Si se escribe a és a y si se escribe e és é, lo mismo con las ietras u y o (aún que no siempre)
• Las s sonores no eisteixen, totes se fan sordes.
• El so ll tampoc existe, se fa i
• Tots éls sons [Z] se pronuncian [dZ]
• Las erres finales se pronúncian casi siempre, inclus en els verbs en infinitiu.
• Él so x (iks) si se diu en una paraula agafada dél català se pronuncia i, y si se coje dél castellà se pronuncia tal qual.
Nota: A diferencia dél catalanu montillà, las paraules coguidas dél castellà no se neutralitzan ni cambian en res. Ejemplo: eso (això en català) se diu eso i no esu.
Pronomilització:
• Él pronom català li és le
• El pronom català el és lo
• Él pronom català personal us se diu os
• Él pronom català em se diu me
Verbs:
• Él verb “tenir que” (haver en català) se diu igual que en castellà, però en imperatiu plural és “haveu dé” y en él primera plural “havem dé”
Yo tinc que fer …
Tu tens que fer …
Ey té que fer …
Nos. havem dé fer ..
Vus. teniu que fer ..
Eys tenen que fer …
Imperatiu plural: Haveu dé fer … !
• Las perifracis verbals se cojen dél castellà.
Ejemplo: Donar temps, sacar fotos, etc.

A continuasión un petit vocabulari català – castelà:
Així – Asi
Això – Eso (aún que no siempre)
Vinga – Venga
Escolta! – Oye!
Aviam – A ver
Home – Hombre
D’aquí a (temporal) – Dintre dé
Doncs – pues/pos

Eiemplo

La Vaca Suïssa (de Pere Quart – Joan Oliver)
Quan jo m’embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou s’ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s’amistança amb el cafè pudent.

Ahora en castalà:

La vaca suiza (dé Pere Quart – Joan Oliver)
Quando yo me embranco en una causa iusta
como El Tei sóc borde y arrogante:
basta se ha acabat! Aneu al botavante
vós y gaieda y tamborete de fusta!
Mi sang no es de noia floja
ni se amistanza amb el cafè ascerós.

Corrandes d'auxili

Sota la gran lluna plena
o amb el sol rere l’esquena
l’escavador no té frè;
De mi no deixarà re:
M’està matant de pena

Al meu habitant l’enganya
una gent amb aire greu
(com ens passa a Cardedeu
que un golf fan a la muntanya.)

M’han declarat una guerra
que m’embruta, que m’esguerra:
Però jo no puc lluitar
ets tu que vius a la terra
el que arreu has de cantar:

En ma terra del Vallès
l’esfalt ens tapa la terra
Dels pins verds no en queda res
Grans i joves cridem guerra.
“El bell Vallès resisteix”

En record al mestre Pere Quart

(Plagi del poema "Corrandes d'exili")

Futbol, passió o negoci?

El nou ordre econòmic mundial, ha arrossegat als clubs de futbol a globalitzar les seves estructures i campanyes de marketing.
El món del futbol s’ha convertit en un negoci global enorme, financiat per les grans corporacions del moment.
Així com les empreses productores d’objectes materials s’han vist obligades a “crear marca” per competir, els clubs de futbol han fet el mateix.
Els clubs de futbol ja no són unes entitats manejades per directius en el seu temps lliure, com ho eren les dels anys 60, sinó que és una marca més productora d’espectacle.
Aquesta transformació s’ha produit, en gran part, per culpa del desenvolupament tecnològic, que ha permès traslladar competivitats i espectacles locals a nivell internacional a través de grans shows de televisions per cable.
Els clubs ja no produeixen tan sols futbol, sinó també bufandes, gots, tasses, semarretes, guants, rellotges… i fins i tot condons.
Un exemple senzill: Dels 20 clubs europeus que més cotitzen, segons la firma Deloitte[1], només un, el Celtic de Glasglow, guanya més diners en entrades pels partits que en permisos de televisió i marketing (merchandising.).
L’exmitgcampista Antonio Rattín, jugador dels anys 60, ho resumeix molt bé en una entrevista a la BBC “Jo vaig jugar a un futbol esport. Avui, és un futbol negoci, un futbol diners.”[2]
Aquesta tendència és creixent i no té intenció d’aturar-se.
Aquesta tendència també destrueix la localitat del club i el converteix en una marca internacional.
El Barça, per exemple, està patrocinat per Nike, ameircana, Coca-Cola, americana, Audi, alemanya, Telefònica, espanyola… així com creixen les aficions d’aquest club arreu del món.
El futbol és una passió, sí, la passió del negoci.

[1]http://www.deloitte.com/dtt/press_release/0,1014,sid%253D6272%2526cid%253D74037,00.html

[2] http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/specials/newsid_4398000/4398691.stm

English teaching?

Avui, a anglès, he sabut que per dijous he de fer una redacció sobre un poble o ciutat, per practicar el present perfect i tal.
Quan m’he decidit a mirar el llibre per veure com era la redacció d’exemple he flipat en colors.
De fet no m’hauria d’haver sorpres, tot el llibre és exactament igual.

Segons la web de l’editorial o l’empresa que l’ha fet (macmillan) està fet segons els gustos i les aficions dels joves.

A la pràctica està enfocat totalment al consum i al món de les marques.

Algun exemple:
El tema 4 es diu “Supershops” i relata diverses macro botigues de marques com Nike o Levi’s.

A la part final, on hi ha la gramàtia, com a exemple de l’estructura de going to diu: “She’s in Nike Town. I expect she’s going to buy some trainers”.

En podria posar mil.
El que ha fet vessar el vas és la redacció sobre Dublín d’exemple del llibre:
“Dublin is a great place for shopping. The city centre isn’t too big and that makes shopping easy [...]”
Durant les 25 linies que té va fent tota l’estona així, dient o recomanant bons carrers per comprar i destacant la presència del magatzem Browne Thomas que ven articles de les marques Armani, Polo Sport i Tommy Hilfiger (no ho dic jo, ho diu al mateix text).
L’única referència cultural que fa es que a no se quin coi de carrer hi pots comprar musica irlandesa.

Deixant de banda que sigui obligatori estudiar l’anglès i l’imperialisme cultural que això comporta (tot el poble plè de Pare Noel’s, per exemple) això passa de mides.

L’ensenyament ha de ser educació, una eina de transformació social? Joder!
En què ens transforma aquest llibre?

El llibre es diu “Looking Forward 1” de l’editorial Macmillan Heinemann i de l’autor David Spencer (http://www.macmillan.es/David_Spencer.spencer.0.html)

L'alternativitat de les Converse

Converse sempre s'ha presentat, des del seu sorgiment de les pistes de bàsquet al carrer, com una marca alternativa, com a mostra, per a qui la porta, de revelació amb el que és convensional i amb el sistema en general. Com una contra-cultura contestatària.
A la seva propia web (www.converse.com) presenten el seu producte així:
“Qualsevol pot canviar el món. [...] Quan compres un producte Converse red shoes – potser ho fas perquè és guai, perquè és vermell*, o per ambdues coses – part dels diners van destinats a una fundació global de lluita contra la SIDA, tuberculosis i la malària.
Compra Converse – com ja faries de totes maneres- i entra en un moviment global. És un bon comportament arreu on vagis”
*Amb “vermell” fa un joc de paraules amb el nom la marca: Converse RED shoes que, curiosament, és el color que és relaciona amb el moviment revolucionari.

Aquesta mostra de alternativitat pretén marcar tendència entre el joves que, massa sovint, ens deixem enganyar.
L'empresa Converse Inc. és propietat en un 100% de l'empresa Nike.
Nike (i amb ella Converse) està aucsada, entre d'altres coses de:
- 19 violacions de drets de treball funamentals
- Han suprimit més del 20% de llocs de treball des del 1998
- Més de 10 mil milons de dòlars de vendes anuals.
- Té activitat a més de 7 països financers
- 1 acte de delinqüencia financiera
- La direcció guanya més de 200 vegades el sou base dels EEUU (6$/hora)
- 4 actes de corrupció directa o lobbying
- 3 actes de marketing dubtosos.
- (...)

Vols canviar el món, com et proposa Converse? No vesteixis amb qui l'esclavitza i el destrueix.

Dave i la Ballesa


La marca de cremes per a pell Dove, va començar fa bestant una campanya anomenada “Campaña por la belleza real”.

Ells mateixos justifiquen així aquesta iniciativa:

“La Fundación Dove para la Autoestima
Debido a la influencia de algunos medios y de la sociedad, las mujeres y adolescentes de todo el mundo quieren ser más delgadas, más altas, más rubias, con más pecho. Descubre cómo la Fundación Dove para la Autoestima está ayudando a las mujeres a superar los complejos que perjudican su salud, afrontando la belleza desde una nueva perspectiva.” [1]

D’aquesta campanya surt un video on s’ensenya el canvi d’imatge a base de maquillatge i photoshop. (de la noia de la dreta a la de l’esquerra, que són la mateixa)
http://www.youtube.com/watch?v=fz5IRdFIpvA

Com molt bé diuen ells mateixos, les joves adolescents agafem complexos per assemblar-nos a uns models que no són ni reals.

Aquesta iniciativa que ens pot semblar tant noble, no és més que una operació de marketing.

La marca Dove pertany a Unilever, una gran transnacional que posseeix moltes altres marques.

Una d’aquestes altres és Sunsilk.

Sunsilk és una marca de champú per a dones. El punt fort del seu marketing és la fixsació dels cabells (sempre perfectes)
En els anuncis d’aquesta marca no hi surten precisament dones de « belleza real », sinó més aviat dones perfectes amb caballeres precioses [2], molt allunyades dels models de Dove.

Una altra marca de Unilever és Axe.

Axe és una marca de desodorant per a homes.
Les seves campanyes publicitaries es basen en reduir les dones en objectes sexuals preciosos i preuats que han de ser seduides pels homes que usen Axe.
Nombrosos col•lectiu feministes n’han criticat la publicitat.

Aquests anuncis allunyen les dones de l’autoestima que suposadament busca aquesta fundació de Dove.

Que no t’enganyin.
Benvinguda a l’hipocresia del mercat.




[1] http://www.dove.com.es/es_es/es_es/index.html -> Capaña por la Belleza real -> Sobre la campaña

[2] http://www.superbrandsindia.com/superbrands2003/sunsilk/sunsilk-4girls.jpg Això és un anunci de Sunsilk.

Hola món!

Hola!
Fa força temps que penso que estaria bé obrir un blog.
Ara, aprofitant que bé l'estiu i se suposa que tinc més temps, n'obro un amb l'intenció d'escriure-hi més o menys regularment.
Hi escriuré sobre qualsevol cosa que m'interessi, especialment sobre qüestions lingüístiques.
Les primeres entrades seràn petits textos que ja havia penjat fa temps al fotolog (fotolog.com/catbru).

Bé, vagi molt bé, salut!