Sota la gran lluna plena
o amb el sol rere l’esquena
l’escavador no té frè;
De mi no deixarà re:
M’està matant de pena
Al meu habitant l’enganya
una gent amb aire greu
(com ens passa a Cardedeu
que un golf fan a la muntanya.)
M’han declarat una guerra
que m’embruta, que m’esguerra:
Però jo no puc lluitar
ets tu que vius a la terra
el que arreu has de cantar:
En ma terra del Vallès
l’esfalt ens tapa la terra
Dels pins verds no en queda res
Grans i joves cridem guerra.
“El bell Vallès resisteix”
En record al mestre Pere Quart
(Plagi del poema "Corrandes d'exili")
1 comentari:
Segur que si en Pere Quart llegis això li haguès agradat.
Com el Valles no hi ha res.
Noia
Publica un comentari a l'entrada