Guitarra espanyola? Catalana!

Sense ànim de bilbenyejar, és cert que corre una mena, per dir-ne d’alguna manera, de llegenda urbana entre certs sectors de la societat catalana que diu que la guitarra espanyola és en realitat un invent català, com el cacaolat o la ratafia, doncs bé, tafanejant el Diccionari Etimològic d’en Coromines hi he trobat aquesta perla a l’article que parla de la paraula guitarra en si mateixa:

A Itàlia , en el S. XV, es tenia aquest instrument com una invenció catalana […] ghiterra, ab aliis ghiterna vocatur --- Ghiterrae autem usus, propter tenuem ejus sonum, rarissimus est, Ad eamque multo saepius catalanas mulieres carmina quaedam amatoria audivi concinere, quam viros quicpiam eam personare>: seria, doncs, més aviat instrument usat per les dones catalanes, per a cançons d’amor, que no pels homes, segons De inventione et usu musicae, de Johannis Tinctoris, músic del rei de Nàpols, 1445-1511 (cita d’H. Anglès, La Mús. En la Corte de los Reyes Católicos, 24).

Ja sé que amb això no n’hi ha prou per reclamar l’abolició del terme guitarra espanyola de l’imaginari col·lectiu, però si més no aporta una mica de seriositat a la llegenda.