Aquest dimecres, a la Universidad Nacional San Antonio Abad de Qusqu a Perú, cinc membres de l’Academia Mayor de la Lengua Quechua van començar una vaga de fam, amb l’objectiu que el congrés peruà declari l’Academia com a Órgano Público Descentralizado, iniciativa que permetria a la institució dur a terme una normativització del quítxua a tot el país, així com rebre una subvenció per a la difusió i ensenyament de la llengua.
Aquesta iniciativa ja s’havia recollit amb una proposta de llei que el legislatiu peruà va rebutjar, per això els cinc membres van decidir emprendre aquesta vaga de fam.
Dijous, tres dels membres, de més de setanta anys, van haver de ser atesos a causa del seu dèbil estat de salut. En lloc seu, dues persones més es van afegir a la vaga.
La llengua quítxua la parlen uns deu milions de persones escampades pels estats de Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Xile i Argentina, i això la converteix en una de les llengües indígenes més parlades d’Amèrica.
Tot i així, l’existència d’Acadèmies i òrgans reguladors és imprescindible per a la supervivència de la llengua, que pateix una forta substitució lingüística del castellà.
Actes de valentia com el dels membres d’aquesta Acadèmia, ens demostren que les llengües indígenes de Sud Amèrica, lluny de rendir-se, continuen lluitant dia a dia a vida o mort per no passar a formar part de la història, sinó seguir endavant i fer-se un lloc en el món actual.
Aquesta iniciativa ja s’havia recollit amb una proposta de llei que el legislatiu peruà va rebutjar, per això els cinc membres van decidir emprendre aquesta vaga de fam.
Dijous, tres dels membres, de més de setanta anys, van haver de ser atesos a causa del seu dèbil estat de salut. En lloc seu, dues persones més es van afegir a la vaga.
La llengua quítxua la parlen uns deu milions de persones escampades pels estats de Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Xile i Argentina, i això la converteix en una de les llengües indígenes més parlades d’Amèrica.
Tot i així, l’existència d’Acadèmies i òrgans reguladors és imprescindible per a la supervivència de la llengua, que pateix una forta substitució lingüística del castellà.
Actes de valentia com el dels membres d’aquesta Acadèmia, ens demostren que les llengües indígenes de Sud Amèrica, lluny de rendir-se, continuen lluitant dia a dia a vida o mort per no passar a formar part de la història, sinó seguir endavant i fer-se un lloc en el món actual.
Edito:
El dia sis de desembre, l'Academia ha estat reconeguda pel Congrés peruà, així doncs, els membres de l'Academia han pogut abandonar satisfactòriament la vaga de fam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada