Extremadura és trilingüe!

La diversitat lingüística de l’Estat Espanyol és molt més àmplia del que ens pensem o del que reconeix la legalitat vigent. Així a ull podriem dir que s’hi parlen, com a mínim i comptant només llengües pròpies, set o vuit idiomes diferents, però en canvi només quatre són reconegudes oficialment i encara no a tot el territori.
Un exemple de diversitat no reconeguda ni defensada n’és Extremadura.
Més enllà de la variant meridional del castellà típica d’aquesta comunitat autònoma, també hi podem trobar una variant de l’asturlleonès al nord-oest de la provincia de Càceres.

Allà el coneixen amb el nom d’extremeñu .
Resulta que durant la (re)conquesta, la part més occidental d’Extremadura va ser conquerida i repoblada per gent del Regne de Lleó, regne que tenia com a llengua pròpia l’asturlleonès, una variant més del llatí vulgar.
La tercera llengua es parla en un territori molt petit (tot i que no per això és menys important) també de la província de Càceres, concretament als pobles de Sa Martin de Trevellu, As Elhas i Valverdi du Fresnu a la Val de Xálima.
Els mateixos parlants i els habitants de la zona l’anomenen fala.
La fala és una variant del galaicoportuguès, com ho és el mateix gallec. De fet, es veu que s’hi assembla molt però resulta que un parlant de gallec i un de fala no s’entenen.

Com ja era de suposar, cap de les dues llengües minoritzades té reconeixement oficial ni s’estudia a les escoles i les dues estan en un procés molt avançat de substitució lingüística.

Aquí es pot trobar un blog escrit en extremeñu:
http://santibaneju.gugara.com/tallu

Més informació sobre la fala:
http://www.proel.org/lenguas/fala.html