Futbol, passió o negoci?

El nou ordre econòmic mundial, ha arrossegat als clubs de futbol a globalitzar les seves estructures i campanyes de marketing.
El món del futbol s’ha convertit en un negoci global enorme, financiat per les grans corporacions del moment.
Així com les empreses productores d’objectes materials s’han vist obligades a “crear marca” per competir, els clubs de futbol han fet el mateix.
Els clubs de futbol ja no són unes entitats manejades per directius en el seu temps lliure, com ho eren les dels anys 60, sinó que és una marca més productora d’espectacle.
Aquesta transformació s’ha produit, en gran part, per culpa del desenvolupament tecnològic, que ha permès traslladar competivitats i espectacles locals a nivell internacional a través de grans shows de televisions per cable.
Els clubs ja no produeixen tan sols futbol, sinó també bufandes, gots, tasses, semarretes, guants, rellotges… i fins i tot condons.
Un exemple senzill: Dels 20 clubs europeus que més cotitzen, segons la firma Deloitte[1], només un, el Celtic de Glasglow, guanya més diners en entrades pels partits que en permisos de televisió i marketing (merchandising.).
L’exmitgcampista Antonio Rattín, jugador dels anys 60, ho resumeix molt bé en una entrevista a la BBC “Jo vaig jugar a un futbol esport. Avui, és un futbol negoci, un futbol diners.”[2]
Aquesta tendència és creixent i no té intenció d’aturar-se.
Aquesta tendència també destrueix la localitat del club i el converteix en una marca internacional.
El Barça, per exemple, està patrocinat per Nike, ameircana, Coca-Cola, americana, Audi, alemanya, Telefònica, espanyola… així com creixen les aficions d’aquest club arreu del món.
El futbol és una passió, sí, la passió del negoci.

[1]http://www.deloitte.com/dtt/press_release/0,1014,sid%253D6272%2526cid%253D74037,00.html

[2] http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/specials/newsid_4398000/4398691.stm