Cada dues setmanes mor una llengua

Un estudi de National Geographic a càrrec de David Harrison i Gregory D. S. Anderson ha reafirmat encara més el que ja se sabia: la diversitat lingüística avança vertiginosament cap a la reducció. Segons l’estudi, la meitat de les aproximadament 7.000 llengües que hi ha al món poden desaparèixer aquest segle.

També ha revelat que cada dues setmanes mor l’últim parlant d’una llengua.

Harrison, en una conferència de premsa telefònica, va dir que el vuitanta per cent de la població mundial parla vuitanta-tres llengües, en canvi hi ha 3.005 llengües que en total són parlades només per un 0,2 per cent.

Els impulsors de l’estudi culpen la globalització d’obligar a molta gent a adoptar una llengua dominant per poder conviure amb les normes del mercat, provocant així la desaparició de moltes llengües minoritzades.

Cada vegada que mor una llengua, es perd tota una cultura, tota una manera d’entendre el món i de relacionar-se amb el medi.

Tot i que l’estudi apunta principalment centre i sud Amèrica com a llocs conflictius, no ens cal pas anar tant lluny per trobar testimonis d’agonia d’una llengua, ben a prop podem trobar idiomes com l’occità, l’aragonès o l’asturià – entre d’altres – que oblidats pels governs que els regeixen dia a dia lluiten per sobreviure.

Aquest estudi, com ja s’ha fet tantes altres vegades, evidencia la necessitat imminent d’una consciència ecolingüística real i global, això és un moviment fort en denfensa de la diversitat lingüística, un moviment que defensi les llengües i cultures minoritzades.

Les peculiaritats de la llengua pirahã

Edward Sapir, considerat un dels pares de la lingüístic moderna, deia que el llenguatge és un fenomen tant universal com divers.
Totes les societats humanes han concebut formes de comunicació verbals. Aquestes formes de comunicació sempre han tingut relació, però també han provocat una diversitat cultural enorme.
La llengua Pirahã és una llengua parlada prop del riu Maici, a l’Amazones de Brasil.
Actualment en queden menys de 200 parlants. Aquesta llengua té peculiaritats com per exemple que no té paraules per designar els colors. Té tan sols deu fonemes, no existeixen els temps verbals en passat, tampoc no tenen registres escrits ni literatura oral. De fet, els membres d’aquesta tribu no tenen memòria col·lectiva més amunt de dues generacions.
El més interessant, però, és que només tenen tres paraules relacionades amb les matemàtiques: hói (un), hoí (dos) i aibai (molts).
Els Piraha, no han après mai portuguès, i es comuniquen amb l’exterior a través d’un pidgin barreja entre portuguès i piraha sense cap numeral.
Sapir, a més a més d’afirmar l’universalitat i la diversitat del llenguatge també defensava la hipotesi de Sapir-Whorf, formulada per ell mateix juntament amb Benjamin Lee Whorf. Aquesta hipòtesi diu que els aspectes gramaticals d’una llengua concreta determinen la manera de pensar dels parlants d’aquesta.
Durant gran part del segle XX els lingüistes s’han dividit entre partidaris i detractors d’aquest determinisme lingüístic.
Ara però, gràcies a l’estudi d’aquesta llengua tant curiosa, sembla que s’ha demostrat la certesa de la hipòtesi.
Peter Gordon, juntament amb Keren i Daniel Everertt, dos grans estudiosos de la llengua Piraha, han realitzat experiments força significatius.
Per exemple, en Peter s’asseu davant d’un piraha amb un bastó entre mig, col·loca cinc fruites en el seu cantó del bastó i demana al natiu que el copiï posant exactament el mateix nombre de fruites al seu cantó. Quan es tracta d’una o dues fruites l’encerta, però quan es tracte de nombres més elevats l’indígena no és capaç de posar-n’hi exactament el mateix nombre.
Els piraha no mostren signes d’insuficiència cognitiva, simplement el determinisme lingüístic de la seva gramàtica no els permet comptar.