Edward Sapir, considerat un dels pares de la lingüístic moderna, deia que el llenguatge és un fenomen tant universal com divers.
Totes les societats humanes han concebut formes de comunicació verbals. Aquestes formes de comunicació sempre han tingut relació, però també han provocat una diversitat cultural enorme.
La llengua Pirahã és una llengua parlada prop del riu Maici, a l’Amazones de Brasil.
Actualment en queden menys de 200 parlants. Aquesta llengua té peculiaritats com per exemple que no té paraules per designar els colors. Té tan sols deu fonemes, no existeixen els temps verbals en passat, tampoc no tenen registres escrits ni literatura oral. De fet, els membres d’aquesta tribu no tenen memòria col·lectiva més amunt de dues generacions.
El més interessant, però, és que només tenen tres paraules relacionades amb les matemàtiques: hói (un), hoí (dos) i aibai (molts).
Els Piraha, no han après mai portuguès, i es comuniquen amb l’exterior a través d’un pidgin barreja entre portuguès i piraha sense cap numeral.
Sapir, a més a més d’afirmar l’universalitat i la diversitat del llenguatge també defensava la hipotesi de Sapir-Whorf, formulada per ell mateix juntament amb Benjamin Lee Whorf. Aquesta hipòtesi diu que els aspectes gramaticals d’una llengua concreta determinen la manera de pensar dels parlants d’aquesta.
Durant gran part del segle XX els lingüistes s’han dividit entre partidaris i detractors d’aquest determinisme lingüístic.
Ara però, gràcies a l’estudi d’aquesta llengua tant curiosa, sembla que s’ha demostrat la certesa de la hipòtesi.
Peter Gordon, juntament amb Keren i Daniel Everertt, dos grans estudiosos de la llengua Piraha, han realitzat experiments força significatius.
Per exemple, en Peter s’asseu davant d’un piraha amb un bastó entre mig, col·loca cinc fruites en el seu cantó del bastó i demana al natiu que el copiï posant exactament el mateix nombre de fruites al seu cantó. Quan es tracta d’una o dues fruites l’encerta, però quan es tracte de nombres més elevats l’indígena no és capaç de posar-n’hi exactament el mateix nombre.
Els piraha no mostren signes d’insuficiència cognitiva, simplement el determinisme lingüístic de la seva gramàtica no els permet comptar.
Totes les societats humanes han concebut formes de comunicació verbals. Aquestes formes de comunicació sempre han tingut relació, però també han provocat una diversitat cultural enorme.
La llengua Pirahã és una llengua parlada prop del riu Maici, a l’Amazones de Brasil.
Actualment en queden menys de 200 parlants. Aquesta llengua té peculiaritats com per exemple que no té paraules per designar els colors. Té tan sols deu fonemes, no existeixen els temps verbals en passat, tampoc no tenen registres escrits ni literatura oral. De fet, els membres d’aquesta tribu no tenen memòria col·lectiva més amunt de dues generacions.
El més interessant, però, és que només tenen tres paraules relacionades amb les matemàtiques: hói (un), hoí (dos) i aibai (molts).
Els Piraha, no han après mai portuguès, i es comuniquen amb l’exterior a través d’un pidgin barreja entre portuguès i piraha sense cap numeral.
Sapir, a més a més d’afirmar l’universalitat i la diversitat del llenguatge també defensava la hipotesi de Sapir-Whorf, formulada per ell mateix juntament amb Benjamin Lee Whorf. Aquesta hipòtesi diu que els aspectes gramaticals d’una llengua concreta determinen la manera de pensar dels parlants d’aquesta.
Durant gran part del segle XX els lingüistes s’han dividit entre partidaris i detractors d’aquest determinisme lingüístic.
Ara però, gràcies a l’estudi d’aquesta llengua tant curiosa, sembla que s’ha demostrat la certesa de la hipòtesi.
Peter Gordon, juntament amb Keren i Daniel Everertt, dos grans estudiosos de la llengua Piraha, han realitzat experiments força significatius.
Per exemple, en Peter s’asseu davant d’un piraha amb un bastó entre mig, col·loca cinc fruites en el seu cantó del bastó i demana al natiu que el copiï posant exactament el mateix nombre de fruites al seu cantó. Quan es tracta d’una o dues fruites l’encerta, però quan es tracte de nombres més elevats l’indígena no és capaç de posar-n’hi exactament el mateix nombre.
Els piraha no mostren signes d’insuficiència cognitiva, simplement el determinisme lingüístic de la seva gramàtica no els permet comptar.
1 comentari:
Visca Cardedeu i aquest blog tan interessant!
Publica un comentari a l'entrada