No és pas notícia que les empreses més espavilades, s’amaguin darrere de marques, fent bandera de sistemes de vida i valors, amb l’objectiu d’atraure clients i així augmentar vendes. Aquest cas però, em sembla que va més enllà del que moltes vegades podem imaginar.
Ahir, baixant amb un amic de l’estació nord de Granollers direcció al centre amb la intenció de gaudir d’un bon concert, vam topar amb un anunci de la marca de whisky White Label. Es tractava d’una plafó de fons vermell amb l’imatge de Quentin Tarantino amb una samarreta que hi posava: Soy Dewarista.
No era la primera vegada que veia l’anunci, però com cada vegada em va cridar l’atenció. Evidentment, només veient el rètol ja t’adones de què va la cosa, una marca que s’aprofita de la terminació “ista”, aplicada normalment a persones involucrades en corrents filosòfics per a fer màrqueting.
Un cop a casa, decideixo investigar una mica més sobre aquest fenomen.
Resulta que l’empresa basa tota la seva campanya publicitària en la creació, o més ben dit simulació d’una mena d’ideologia.
Segons l’empresa, el dewarisme ve del fill del fundador de l’empresa, el senyor Tommy Dewar, i la màxima d’aquesta filosofia és “El sufrimiento no no es la base del éxito.”
Eva Sanagustín afirma en el seu bloc, haver llegit en un publireportatge de la revista Clio una definició de dewarista: “quien da lo mejor de sí mismo y aspira a triunfar pero sin olvidarse los gozar de los pequeños placeres”
Navegant per la web www.dewarism.com hi podem trobar coses com “No pierdas la oportunidad de entrar i descubrir una nueva forma de vivir y disfrutar la vida: Tommy Dewar te enseñará a hacerlo con su ideología.”
No cal pensar pas gaire per adonar-se de que no ens està venent whisky aquesta gent, sinó tota una manera d’entendre el món, un sistema de valors i una manera de recórrer la vida, o com a mínim, ho fan veure.
Com poden ser tant desagradables com per imitar els moviments socials amb eslògans, simbologia, i més, amb l’únic objectiu de fer diners?
On ens portaran els valors d’individualisme i consumisme que ens proposa aquesta marca, i en general tot el món de la publicitat?
Tot plegat, fa fàstig.
5 comentaris:
En aquest cas concret, que el Tarantino es vengui com a reclam per publicitar el wysky aquest sap especialment greu, perque això ens diu que fins i tot les esferes culturals es prostitueixen, col·laboren plenament amb l'status denigrant.
Com dius, el cas va més ennllà del que podem imaginar (ja que la feina de les empreses en màrketing és subtilment currada i fa que no ens n'adonem, i no ens imaginem com arriba a ser de puta) però no del que passa per tot arreu, malauradament.
Quina casualitat que, al usar una ""ideologia"", aqesta sigui sempre del tipus: passa't-ho bé, gasta't la pasta, no reflexionis. Això són punts a favor d'aquestes empreses a tots nivells.
Des d'I+T ja fa temps que dediquem esforços a l'anàlisi detallat de la generació de discurs totalitari per part de les corporacions que configuren la matriu de l'Imperi.
Aquesta mena d'anuncis són una expressió més del biopoder imperial que es manifesta en l'agenciació de les subjectivitats de la multitud. En una societat postfordista la fàbrica ha estat desplaçada per la metròpoli com a marc d'explotació. La metròpoli és a la multitud el que era la fàbirca per la classe obrera. La potència de les singularitats irreductibles és absorbida per les matrius rizomàtiques dels qui comanden l'Imperi. Els ents que conformem la metròpoli i les seves perifèries generem valor en tots els moments de la nostra vida: desitgem. Sense descartar l'èxode, l'antagonisme pot operar a favor nostre; treure profit del comunisme del capital aprenent-ne les lliçons que ens dóna pot dur-nos a buscar noves formes de producció col·lectiva que permetin retrobar el que ens és comú, assolir el comunisme. Producció comuna i redistribució comuna.
Bonŝance ankoraŭ ekzistas homoj kiel ni, kiuj ne aĉetas la propagandon de la tutmondkorporacioj kaj defendas niajn vivpensojn, kulturojn kaj radikarojn.
Genian blogon vi havas =)
Mi preferas esti Pastafarisma.
http://eo.wikipedia.org/wiki/Fluganta_Spagetmonstro
Bonan blogon vi havas, jes.
Fartu bone.
ChuS
www.fotolog.com/chus_arion
chus-arion.deviantart.com
chus-1987.spaces.live.com
El mateix vaig veure jo ahir mateix amb una cervesa, la Voll Damm. A l'etiquieta hi deia alguna cosa així com: "y tu? ya eres volldamista?".
Déu ni do...
Publica un comentari a l'entrada