Aquest migdia, tornant de l’institut, tot creuant-me amb un parell de nois que hi pujaven, no he pogut evitar de sentir una frase de la conversa que mantenien...
... al fin i al cap no importa, v(e)ritat?...Mentres Mentre discutia amb mi mateix si la frase escoltada sentida era en català o castellà m’ha vingut al cap un exercici lingüístic que vaig fer a l’estiu.
Tracta de quatre frases redactades primer en català, después després en occità aranès i per últim en català col·loquial amb les interferències habituals (aseptades acceptades o no) del castellà. La idea era il·lustrar, prenent l’occità com a referència, com el castellà va deformant la nostra llengua, allunyant-la de les arrels (i del parentiu occità):
Català genuí:
He de partir. Que sàpigues que m’ha decebut que no m’hagis convidat pas a beure de la darrera ampolla. La següent vegada no et daré pas el meu suport. Me’n vaig a cercar un habitatge de dues cambres.
Occità aranès:
È de partir. Que sàpies que m’a decebut que non m’ages convidat pas a béuer dera darrèra botelha. Eth següent viatge non te darè pas eth mèn supòrt. Me’n vau a cercar en un abitatge de dues crambes.
Català amb interferències:
Tinc que marxar. Que sàpigues que m’ha decepcionat que no m’hagis invitat a beure de l’última botella. La pròxima vegada no te donaré el meu apoio. Me’n vaig a buscar una vivenda de dos habitacions.
Sí, sí, asepto accepto que el text(e) és un pèl subrrealista, però m’ho havia de fer venir bé…
En fi, el que ara em pregunto és, tant poc amor propi tenim, que som capaços de mutilar la nostra llengua d’aquesta manera?
Ara més que mai, ens fan falta les paraules d’en Cesk Freixas
Néixer en una terra que em pertany, i sentir l’orgull d’una llengua, que après a estimar…
Feed parameter missing or not valid.
Fa 1 hora
11 comentaris:
Veritablement la introducció de camvis a una llengua és una cosa que es produeix amb frequència. Però indubtablement aquesta especie de castellanització de la qual parles és certa d'alguna manera. Podem observar dia a dia com apareixen expressions que mai s'havien sentit a la llengua, o fins i tot, traduccions literals del castellà. "Tenim que marxar" no és pas correcte, el correcte és dir "He de marxar" o "He de partir", com molt bé dius. Quan jo vaig rebre classes de català la meva professora ja va deixar clar aquest tipus de coses.
No sabria dir fins a quin punt això és normal o greu (bo no ho és pas) però és una cosa que està ala llum de l'evidència.
Sota la meva consideració s'ha de potenciar l'ús correcte del català i deixar ben clar que la deformació d'una llengua pot portar cap a la seva desaparició amb el temps si no es prenen les mesures adequades.
La veritat és que veig que tens un interès enorme per les qüestions llingüistiques i sense dubte visitaré sovint el teu blog. A mi també m'interessen totes les questions relatives al català.
Acabo de veure el programa descarregat de 30 minuts del passat (més que passat) dia 4 d'abril de 2001, amb el títol "Occitània, el retorn d'en Joan Petit" i ha estat quan he buscat més informació de com va ser la història real de la canço del "Joan Petit quan balla"... i aquí tenim aquest blog!
I sabeu on veig el major problema? No és que la gent deixi de dir unes o altres expressions, o faci errors, més aviat el problema està en què llavors, quan ho dius de forma correcta, no t'entenen!!! (i és ben clar que no parlo només de dir "tenim que" enlloc de "hem de")
Ara apart per qui vulgui veure el programa de TV3, no sé si puc dir el nom del programari que m'ha permès la descàrrega, però té alguna cosa a veure amb un burro, un ase, una "mula", heheh!
Hola, moltes gràcies pel teu comentari. Respecte al meu compromís amb el país ja no puc dir res més perque ja l'has pogut llegir al meu blog, així com les raons que em van portar a "nacionalitzar-me" català.
Catalunya està travessant possiblement per un dels moments més dificils de la seva història, però la situació és perfectament reconduible, nomès cal corregir errors comesos.
És molt important concienciar la gent, ja que estic veient que no es un tema que s'estigui treballant en condicions en aquest moment. S'ha de treballar amb més força que mai per l'estat propi i les nostres reivindicacions, clar es, sense caure tampoc en extremismes, però si amb forta contundencia.
Perque entenguis més el que vull dir amb "concienciació" em remito al teu mateix blog quan parles al teu últim post de la castellanització de la llengua catalana amb expressions que tendeixen a modificar la llengua de forma obscena (que cult que m'ha quedat xDD)--> intent d'eliminació, substutició, castellanització.
Mai existirà cap tipus de comprensió, i si poden ens destruiràn. Per això més que mai hem de treballar per l'estat propi, oblidant ja aspectes fracassats com la possibilitat de l'estat federat. No ens enganyem, Espanya ja és un projecte acavat i tancat i si ells ho fan així, nosaltres també. Com és el seu un projecte acavat aleshores el nostre també, per tant, Independència!! i fora històries.
Per cert, ja t'he dit que el teu blog em sembla interesantíssim, la llengua és altre de les meves passions junt la política, així que podrem tindre grans debats i xerrades :).
T'afegeixo a F/F.
Bé Roger, fins aviat ;)
gatxan, respecte el documental de 30 minuts on l'has vist sencer? me'l vaig baixar fa uns mesos de l'emula i la veritat és que a la meitat del documental es tallava i es perdia la veu!
ei Roger, mira què he trobat:
http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/llenguesm/introduccio.html
ves per on! segur que t'interessa, he pensat.
;)
jo no diria mai "la següent vegada" sinó "el proper cop", i en occità gascó de Comenge no diria "è de partir" sinó "que'm cau partir".
Santat e felicitacions per aguest blòg. Qu'ei deths mès interessants qu'è vist.
Farri
A veure si agregues al teu germanet!
http://elpatidescobert.blogspot.com
Discrepo en una cosa. En català el "pas" no hi ha d'anar sempre. I justament aquest és un dels punts forts del català, perquè gràcies a aquesta paraula podem variar el sentit de la frase, a diferència del francès i l'occità. No és lo mateix dir "no ho faré" que "no ho faré pas".
Salut!
Em costa de creure que "ampolla" sigui més genuí que "botella". El diminutiu -ell(a) aplicat sobre bóta, quin problema té?
En bon castellà, en canvi, diminutius castissos de "bota" són "botijo" i "botija". Em sembla més probable que "botella" sigui una de les moltes catalanades del castellà que no a l'enrevés.
A reveure!
Publica un comentari a l'entrada