Sovint utilitzem paraules, que tot i saber que no procedeixen de la nostra llengua, no ens parem a pensar per què les diem, i si formen part de l’argot juvenil encara menys.
Vet aquí l’etimologia de cinc paraules d'aquestes:
Birra: És el nom italià per anomenar la cervesa, que al ser més curt i fàcil de pronunciar s’ha acabat popularitzant aquí.
Tequila: El nom de tequila és en realitat una denominació d’origen, prové de la ciutat Tequila, de Mèxic. La paraula en si ve de la llengua indígena tequillan que vol dir “lloc dels tributs” en náhuatl
Calimotxo¹: Prové de l’argot basc: Kalimotxo. Diuen que durant les festes del Port Vell d’Algorta el 12 d’agost de 1972, una de les barres van veure que el vi que tenien estava picat i, per no llençar-lo, van decidir barrejar-lo amb refresc de cola. Per poder-lo vendre millor (ja que ja existia aquest combinat) van decidir posar-li un nom original. No els en sortia cap, fins que va aparèixer un noi que es deia Kalimero. Sembla que el noi no era gaire guapo i, tot fent broma sobre això, algú va dir que lleig en basc era motxo , tot i que els altres deien que no era cert. D’aquí va sortir el nom de Kalimotxo, que, amb la conya, va acaba essent el nom de la beguda.
Cubata: S’ha transmès a la nostra llengua de l’argot del castellà.
El 1898, Cuba assoleix la independència respecte l’Estat Espanyol. Durant les festes de celebració, es van inventar un combinat nou: Rom amb cola, que el van anomenar “Cuba Libre” en honor al motiu de la festa. Aquest nom es va estendre a la resta de zones de parla castellana, on agafà un significat més ampli, el de combinat de beguda alcohòlica amb una beguda de no alcohòlica.
Seguint la tendència de l’argot castellà de la segona meitat del segle XX de fer acabar les paraules amb el sufix –ata (com bocata), de cubalibre va passar a cubata.
Carajillo²: Ve de quan les tropes espanyoles van ocupar Cuba, que no rebien gaires provisions i s’havien de proveir de productes autòctons, entre els quals hi havia cafè i rom. Deien que aquest combinat els feia agafar coraje. Quan s’apropava un combat, deien: ¡vamos a cojer corajillo!. De la paraula corajillo en va sortir més tard carajillo.
¹ ”En el nombre del calimocho”
² http://etimologias.dechile.net/?carajillo
Vet aquí l’etimologia de cinc paraules d'aquestes:
Birra: És el nom italià per anomenar la cervesa, que al ser més curt i fàcil de pronunciar s’ha acabat popularitzant aquí.
Tequila: El nom de tequila és en realitat una denominació d’origen, prové de la ciutat Tequila, de Mèxic. La paraula en si ve de la llengua indígena tequillan que vol dir “lloc dels tributs” en náhuatl
Calimotxo¹: Prové de l’argot basc: Kalimotxo. Diuen que durant les festes del Port Vell d’Algorta el 12 d’agost de 1972, una de les barres van veure que el vi que tenien estava picat i, per no llençar-lo, van decidir barrejar-lo amb refresc de cola. Per poder-lo vendre millor (ja que ja existia aquest combinat) van decidir posar-li un nom original. No els en sortia cap, fins que va aparèixer un noi que es deia Kalimero. Sembla que el noi no era gaire guapo i, tot fent broma sobre això, algú va dir que lleig en basc era motxo , tot i que els altres deien que no era cert. D’aquí va sortir el nom de Kalimotxo, que, amb la conya, va acaba essent el nom de la beguda.
Cubata: S’ha transmès a la nostra llengua de l’argot del castellà.
El 1898, Cuba assoleix la independència respecte l’Estat Espanyol. Durant les festes de celebració, es van inventar un combinat nou: Rom amb cola, que el van anomenar “Cuba Libre” en honor al motiu de la festa. Aquest nom es va estendre a la resta de zones de parla castellana, on agafà un significat més ampli, el de combinat de beguda alcohòlica amb una beguda de no alcohòlica.
Seguint la tendència de l’argot castellà de la segona meitat del segle XX de fer acabar les paraules amb el sufix –ata (com bocata), de cubalibre va passar a cubata.
Carajillo²: Ve de quan les tropes espanyoles van ocupar Cuba, que no rebien gaires provisions i s’havien de proveir de productes autòctons, entre els quals hi havia cafè i rom. Deien que aquest combinat els feia agafar coraje. Quan s’apropava un combat, deien: ¡vamos a cojer corajillo!. De la paraula corajillo en va sortir més tard carajillo.
¹ ”En el nombre del calimocho”
² http://etimologias.dechile.net/?carajillo
2 comentaris:
Ei roger!
m'he decidit a comentar-te, finalment... xD
;)
Pel que fa al calimotxo, la veritat és que és força inversemblant tot plegat... D'on has tret aquesta historieta de pa sucat amb oli?? xD o te l'has inventat tu mateix per omplir? xD
I per altra banda, voldria apuntar que quan parles del "cubata" i dius: "aquest nom es va estendre a la resta de zones de parla castellana, on agafà un significat més ampli, el de combinat de beguda alcohòlica amb una beguda de no alcohòlica." això de "agafà un significat més ampli" ho ha fet ara, amb la nova generació que no tenen cap mena de cultura alcohòlica xD i han passat a denominar tot el que sigui un combinat de beguda alcohòlica + beguda amb gas un cubata. Però si li preguntes als teus pares o a qualsevol persona adulta et dirà que un cubata és rom amb cola, i punt! Ara demanes un cubata i et diuen: "de què?" Com que què?! xD
vinga Roger, salut!
Iep Guillem!
Ja preveient que ningú creuria la història del calimotxo xD, al mateix article hi dic la font d'on ho he tret, que és del diari "El Correo Digital" i de fet, fins i tot a la wikipedia s'hi explica la història.
Pel que fa al Cubata, completament d'acord amb tu, l'extenció del nom ha sigut molt posterior, tot i que estic segur que tot i això fa força, com a mínim 10 o 15 anys.
:)
Publica un comentari a l'entrada