L'altre dia, emetien per TV3 la famosa pel·lícula En busca del foc, tot un clàssic.
A la pel·lícula, hi surten membres de l'espècia coneguda amb el nom d'home de Neandertal, que va aparèixer, segons diuen, fa 150.000 anys, i va conviure durant milers d'anys amb els antecessors de l'home modern, fins que van desaparèixer sobtadament fa uns 30.000 anys, segons el que se'n sap fins ara. Sovint, aquests individus són imaginats (o recreats, com a la pel·lícula) com a éssers més primitius i menys evolucionats que els antecessors de l'home.
Doncs bé, recentment, la revista Science, una de les més prestigioses del món pel que fa a la publicació de troballes científiques, ha publicat una llista dels millors treballs d'investigació, segons la revista, de l'any 2007, entre els quals, s'hi pot trobar un estudi fet a Sidrón, Astúries.
Aquest estudi, signat per l'equip científic dirigit per Javier Fortea i realitzat en col·laboració amb l'Institut Max Planck de Leipzig (Alemanya) i el CESIC demostra, a partir de l'estudi genètic d'unes restes trobades a les coves asturianes de Sidrón, que els homes de Neandertal tenien les mateixes mutacions del gen FOXP2 que l'home modern, unes mutacions úniques de l'home que permeten la capacitat del llenguatge.
No es tracta, però d'un gen mutat que per si sol ens doni la capacitat de parlar, sinó que intervé en la base neuronal del llenguatge. Pel que se'n sap, el gen FOXP2 produeix una proteïna indispensable pel funcionament de diverses zones del cervell que ens permeten articular paraules i dominar la sintaxi.
Estudis com aquest demostren que l'home de Neandertal era molt més proper a nosaltres del que sovint ens podríem imaginar.
A la pel·lícula, hi surten membres de l'espècia coneguda amb el nom d'home de Neandertal, que va aparèixer, segons diuen, fa 150.000 anys, i va conviure durant milers d'anys amb els antecessors de l'home modern, fins que van desaparèixer sobtadament fa uns 30.000 anys, segons el que se'n sap fins ara. Sovint, aquests individus són imaginats (o recreats, com a la pel·lícula) com a éssers més primitius i menys evolucionats que els antecessors de l'home.
Doncs bé, recentment, la revista Science, una de les més prestigioses del món pel que fa a la publicació de troballes científiques, ha publicat una llista dels millors treballs d'investigació, segons la revista, de l'any 2007, entre els quals, s'hi pot trobar un estudi fet a Sidrón, Astúries.
Aquest estudi, signat per l'equip científic dirigit per Javier Fortea i realitzat en col·laboració amb l'Institut Max Planck de Leipzig (Alemanya) i el CESIC demostra, a partir de l'estudi genètic d'unes restes trobades a les coves asturianes de Sidrón, que els homes de Neandertal tenien les mateixes mutacions del gen FOXP2 que l'home modern, unes mutacions úniques de l'home que permeten la capacitat del llenguatge.
No es tracta, però d'un gen mutat que per si sol ens doni la capacitat de parlar, sinó que intervé en la base neuronal del llenguatge. Pel que se'n sap, el gen FOXP2 produeix una proteïna indispensable pel funcionament de diverses zones del cervell que ens permeten articular paraules i dominar la sintaxi.
Estudis com aquest demostren que l'home de Neandertal era molt més proper a nosaltres del que sovint ens podríem imaginar.
3 comentaris:
Com bé dius, és veritat que el gen FOXP2 fa part del sistema que ens capacita per al llenguatge, i el fet de ser comú amb els Neandertals és, al menys, increible! Aquest gen (la mutació dels dos aminoacids, crec, no me'n recordo bé) fins ara es creia que era el causant de la nostra capacitat computacional única al món animal, del desenvolupament d'una gramàtica regular cap a una gramàtica llibre de context: amb estructura de frase. (jerarquia de Chomsky)
Significaria que els neandertals parlarien? No... de fet, els antropòlegs pensen que la seva societat i formes de vida no són les tipiques d'una societat amb llenguatge. La facultat del llenguatge és única de nosaltres (bé!!!) malgrat aquesta mutació compartida. Tot i aixó, mitjançant nous estudis anirem comprendent millor quina és la diferència i fins a què punt aquest homínids tenien o no aquesta FACULTAT.
Què et sembla? la tele deia clarament que SÍ?
El documental estaria genial, segur, una pena que per aquí, a l'Aragó, la nostra televisió no ens regali coses així. Enhorabona pel teu blog, és molt bó. Bueno, y a veyer si charramos bel día, nino!
Què gran. Quins records de la pel·lícula aquesta. Ens la van posar a una classe de socials de l'ESO.
Que passis un bon any nou!.
Ĝis
Molt bon article. Us recomano també la lectura de l'article 'Els neandertals menjaven crispetes?' d'en Rafael Balaguer: http://desdelamediterrania.cat/2011/03/05/els-neandertals-menjaven-crispetes/
Publica un comentari a l'entrada