Avui, divendres 17 d'agost, ha sortit una notícia a "El ideal Gallego" amb el títol "Només un 28% dels universitaris veu necessari dominar la llengua gallega" i parla d'una enquesta feta a la universitat d'A Coruña que reflecteix aquesta dada que ha motivat a la mateixa universitat a fer el "Pla de normalització lingüístic" segons el qual, el curs vinent, una de cada tres matèries troncals es faran en gallec a les aules de la universita, l'objectiu: "es busca equiparar les dues llengües oficials en l'àmbit universitari."
Galiza sempre ha sabut mantenir la llengua, segurament hi ha ajudat el fer de que no hi ha hagut massificacions en grans ciutats per tant la gent s'ha mantingut més en zones rurals o vivint i ocupant-se de les mateixes tasques que els seus avantpassats.
En els últims cinquanta anys, però, això ha patit una regressió molt bèstia.
Després de llegir la notícia m'he recordat d'unes dades que vam fer servir un dia per un treball d'institut i que ajuden a entendre millor la notícia:
Galiza sempre ha sabut mantenir la llengua, segurament hi ha ajudat el fer de que no hi ha hagut massificacions en grans ciutats per tant la gent s'ha mantingut més en zones rurals o vivint i ocupant-se de les mateixes tasques que els seus avantpassats.
En els últims cinquanta anys, però, això ha patit una regressió molt bèstia.
Després de llegir la notícia m'he recordat d'unes dades que vam fer servir un dia per un treball d'institut i que ajuden a entendre millor la notícia:
*Dades del Plan Xeral de Normalización da Lengua Galega
Podem observar, que a la columna dels que afirmen parlar sempre gallec, o sigui, els parlants de debò, s'hi pot veure com va disminuint el tant per cent a mida que els enquestats són més joves. Podem veure com els parlants de gallec passen de ser tres quarts de la població a ser-ne gairebé només un quart.
Ara imaginem-nos com serà la taula quan la generació més jove (de 24 anys en avall) tingui fills i hagin de transmetre la llengua. Només quatre de cada deu gallecs podrien transmetre la llengua, però seran encara menys si tenim en compte que si en una parella un parla castellà i l'altre gallec, el més fàcil és que a casa es parli castellà i que per tant el nen es criï majoritàriament amb aquesta llengua.
Quan aquests nens ocupin el lloc dels avis que hi ha ara, la llengua gallega serà molt probablement i si res no canvia una llengua residual i molt minoritària. Tot aquest canvi només en un parell o tres de generacions.
La culpa d'aquesta pèrdua cultural és precisament l'objectiu del pla que es vol posar en marxa: Equiparar les dues llengües oficials, o sigui, el bilingüisme.
Les comunitats bilingües, poden mantenir-se com a tals durant temps o acabar sent monolingües, o sigui acabar amb la substitució d'una de les dues llengües a favor de l'altra.
En el cas gallec, em penso que tenint en compte aquestes dades queda força clar quin tipus de bilingüisme hi ha a Galiza.
Malgrat això, els governs, tant el gallec com l'estatal, disfressats d'una falsa preocupació per les llengües regionals segueixen defensant el model bilingüe que només portarà a la minorització i desaparició de les llengües autòctones.
Podem observar, que a la columna dels que afirmen parlar sempre gallec, o sigui, els parlants de debò, s'hi pot veure com va disminuint el tant per cent a mida que els enquestats són més joves. Podem veure com els parlants de gallec passen de ser tres quarts de la població a ser-ne gairebé només un quart.
Ara imaginem-nos com serà la taula quan la generació més jove (de 24 anys en avall) tingui fills i hagin de transmetre la llengua. Només quatre de cada deu gallecs podrien transmetre la llengua, però seran encara menys si tenim en compte que si en una parella un parla castellà i l'altre gallec, el més fàcil és que a casa es parli castellà i que per tant el nen es criï majoritàriament amb aquesta llengua.
Quan aquests nens ocupin el lloc dels avis que hi ha ara, la llengua gallega serà molt probablement i si res no canvia una llengua residual i molt minoritària. Tot aquest canvi només en un parell o tres de generacions.
La culpa d'aquesta pèrdua cultural és precisament l'objectiu del pla que es vol posar en marxa: Equiparar les dues llengües oficials, o sigui, el bilingüisme.
Les comunitats bilingües, poden mantenir-se com a tals durant temps o acabar sent monolingües, o sigui acabar amb la substitució d'una de les dues llengües a favor de l'altra.
En el cas gallec, em penso que tenint en compte aquestes dades queda força clar quin tipus de bilingüisme hi ha a Galiza.
Malgrat això, els governs, tant el gallec com l'estatal, disfressats d'una falsa preocupació per les llengües regionals segueixen defensant el model bilingüe que només portarà a la minorització i desaparició de les llengües autòctones.
1 comentari:
Muito obrigados por te interessares pola situaçom do galego.
Saúde !
Publica un comentari a l'entrada