L’últim ós dels Pirineus

Diu la història, que als cims més rocosos i impracticables dels Pirineus Bascos, hi va aparèixer un ós: L’ós Nabar.
Però no es tracta pas d’un ós normal, no us penseu! És un ós ancestral que ha viatjat arreu del món, i ens n’ha portat tota mena de contes. Contes de l’Índia, contes esquimals, xinesos… que en Nabar estarà encantat d’explicar-te si li prems la mà.
Suposo que ja us deveu haver imagina’t que no es tracta pas d’un ós de carn i ossos. Es tracta d’una joguina, sí, però d’una joguina especial.
Nabar és un ós de peluix amb un reproductor d’mp3 estèreo a l’interior, preparat per a reproduir contes. Fins aquí ens podem preguntar, bé, i què té d’especial, això?
Doncs bé, en primer lloc, no està feta per cap empresa transnacional, sinó que està feta per un grup de gent de bona fe que encara creu en les tradicions i cultures locals.
En segon lloc, disposa d’un port USB que et permet d’omplir-lo amb qualsevol dels contes que hi ha penjats a la web del producte, que són de llicència copyleft i que per tant, te’ls pots descarregar quan vulguis, on vulguis i per fer-ne el que vulguis. De moment ja n’hi ha vint-i-cinc, i encara en penjaran molts més.
Una altra peculiaritat de l’ós és que, contra tot pronòstic, també és capaç de parlar la nostra llengua. Els productors de l’ós, han traduït tots els contes a set llengües: basc, castellà, català, anglès, occità, aragonès i francès.
Ja és increïble trobar una joguina així en català, imagineu-vos en aragonès o occità!
I per si encara no n’hi hagués prou, els contes no són les típiques històries Disney, sinó que es tracta de contes populars reals xinesos, indis, esquimals, africans...
L’ós Nabar és, en definitiva i sense cap mena de dubte, la millor joguina d’aquest Nadal! :)

El cau d’en Nabar: http://www.nabar.com/
I per si voleu sentir algun conte (en català): http://www.nabar.com/ca/?o=3

A vida o mort

Aquest dimecres, a la Universidad Nacional San Antonio Abad de Qusqu a Perú, cinc membres de l’Academia Mayor de la Lengua Quechua van començar una vaga de fam, amb l’objectiu que el congrés peruà declari l’Academia com a Órgano Público Descentralizado, iniciativa que permetria a la institució dur a terme una normativització del quítxua a tot el país, així com rebre una subvenció per a la difusió i ensenyament de la llengua.
Aquesta iniciativa ja s’havia recollit amb una proposta de llei que el legislatiu peruà va rebutjar, per això els cinc membres van decidir emprendre aquesta vaga de fam.
Dijous, tres dels membres, de més de setanta anys, van haver de ser atesos a causa del seu dèbil estat de salut. En lloc seu, dues persones més es van afegir a la vaga.
La llengua quítxua la parlen uns deu milions de persones escampades pels estats de Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Xile i Argentina, i això la converteix en una de les llengües indígenes més parlades d’Amèrica.
Tot i així, l’existència d’Acadèmies i òrgans reguladors és imprescindible per a la supervivència de la llengua, que pateix una forta substitució lingüística del castellà.
Actes de valentia com el dels membres d’aquesta Acadèmia, ens demostren que les llengües indígenes de Sud Amèrica, lluny de rendir-se, continuen lluitant dia a dia a vida o mort per no passar a formar part de la història, sinó seguir endavant i fer-se un lloc en el món actual.

Edito:

El dia sis de desembre, l'Academia ha estat reconeguda pel Congrés peruà, així doncs, els membres de l'Academia han pogut abandonar satisfactòriament la vaga de fam.